Uns dies a Gósol (3): el Pedraforca

 No podia ser d'altra manera! Pujar al Pedraforca, tan present a tothora, és una cita que no podia faltar.
També cal dir que va ser el dia més agredolç. No deixa de ser un cim de 2.500, 1.000 metres de desnivell des de Gósol, i no te'l pots agafar a la lleugera. O jo no, vaja. Suposo que per la Núria Picas és el passeig abans de fer el vermut, no és el meu cas ;D
I això és el que vaig fer: no fer les pauses que acostumo a fer per no arribar ben fos a dalt de tot, que és el que va passar... Error de principiant, voler forçar massa la màquina! Voler anar massa a l'idea... En fi, tret d'això... Què es pot dir? Que és una muntanya tan bonica i emblemàtica com emprenyadora de pujar i baixar! Coi de pedrigolets... He, he! Les relliscades són constants i cal mirar tothora per on trepitges. Però és un preu de bon pagar per arribar al cim.
Des de Gósol la ruta es pot fer de diverses maneres, potser aquesta seria la més variada, però anant amb gos i per evitar el Canal de Verdet pugem i baixem pel PR C-123.

 Dalt del Pollegó Superior estem ben sols. O no ben bé: un grup de cinc gralles de bec groc, gens vergonyoses, pidolen menjar voleiant al voltant meu i posant-se a roques a tres metres meu (i del meu gos!). Estan ben acostumades a la gent! No és bona cosa per a un animal salvatge... però l'hivern ha de ser dur... així que sucumbeixo a l'emotivitat i pago pel regal d'observar aquests magnífics ocells. Acaben menjant les meves avellanes per esmorzar... Bon profit els faci :)










Comentaris