Orn·is Comics App

divendres, 29 de desembre de 2017

Santa Helena, Sant Pere de Rodes i Sant Salvador de Verdera

 L'església més bonica del món és només un esquelet, sense pell ni músculs.

 Doncs... sí, mira que n'hi ha de boniques, però per l'arquitectura, l'entorn, que formi part d'una "trilogia" completada amb dòlmens... La meva església preferida: Sant Pere de Rodes.
Si podeu (si no teniu impediments per caminar o aneu amb cotxet de nens), l'ideal és deixar el cotxe al gran aparcament de busos a peu de Santa Helena. Fer la visita d'aquest bonic i petit poble medieval, baixar xino-xano fins a Sant Pere, i acabar pujant al castell de Sant Salvador des d'on primer un corriol i després una pista i passant pel menhir de Santa Helena (que malauradament és a terra i costa de distingir) tornar a santa Helena i al cotxe. Un matí fantàstic segur... si no bufa o bufa fluix la tramuntana, és clar!  😅
















dimecres, 27 de desembre de 2017

Pòster pel CDR del Pla de l'Estany


 Com a dibuixant, en ocasions tinc la sort de donar un cop de mà a col·lectius que fan molta feina. És el cas del CDR del Pla de l'Estany. En aquest cas, amb un bon grapat de pintors i il·lustradors del Pla de l'Estany, vam cedir o fer obres per fer-ne litografies i posar-les a la venda. El diners van destinats a la Caixa de Solidaritat.
Qui m'ho hagués dit, fa pocs mesos, que estaria fent cartells amb la lletra de l'Estaca... Però millor saber la dura realitat, per dura que sigui, que viure enganyat.
Seguim!


dimecres, 20 de desembre de 2017

Les altres felicitacions de Nadal

 

 Ser parella, pares, etc... de dibuixant té molts desavantatges però alguna cosa bona: felicitacions nadalenques personalitzades! Vet aquí algunes de les que he fet enguany...
Ho veieu monotemàtic? Què voleu que us digui... tenint en compte que jo, com dos milions de catalans, podríem estar ARA a la presó per qüestions ideològiques...
Doncs no.
No em sembla excessiu lluitar i seguir lluitant per alliberar els presoners polítics i viure en un país democràtic.



dimecres, 13 de desembre de 2017

Un díptic curiós: taronges i tarongers




 De vegades toca dibuixar coses curioses. És divertit sortir del tema habitual i provar coses noves... I es va imprimir molt bé, i en paper bo. Feia goig, la veritat.

dilluns, 11 de desembre de 2017

Uns dies a Gósol (i 4): els prats de Set Fonts

 El darrer dia d'excursió no pintava gaire bé pel que fa al temps. Havien de venir precipitacions, que amb el fred que feia, podien ser neu. Aprofitem les primeres hores del matí per fer una excursió als peus del Pedraforca, seguint camins ben marcats des de la font de Terrers, per la coma de Caners fins al preciós prat alpí de Set Fonts (que sempre acabo dient Nou Fonts confonent-lo amb el cim de Núria!). D'allà baixem pel Prat de la Muga amb el PR ben marcat. Bonica excursió, de 3-4 hores (amb tranquil·litat i pauses) 500 metres de desnivell suaus de fer, passejant entre el bosc i els prats i les excel·lents vistes arreu. Una bona manera d'acomiadar-se d'aquests dies a Gósol, al peu del Pedraforca.









divendres, 8 de desembre de 2017

Uns dies a Gósol (3): el Pedraforca

 No podia ser d'altra manera! Pujar al Pedraforca, tan present a tothora, és una cita que no podia faltar.
També cal dir que va ser el dia més agredolç. No deixa de ser un cim de 2.500, 1.000 metres de desnivell des de Gósol, i no te'l pots agafar a la lleugera. O jo no, vaja. Suposo que per la Núria Picas és el passeig abans de fer el vermut, no és el meu cas ;D
I això és el que vaig fer: no fer les pauses que acostumo a fer per no arribar ben fos a dalt de tot, que és el que va passar... Error de principiant, voler forçar massa la màquina! Voler anar massa a l'idea... En fi, tret d'això... Què es pot dir? Que és una muntanya tan bonica i emblemàtica com emprenyadora de pujar i baixar! Coi de pedrigolets... He, he! Les relliscades són constants i cal mirar tothora per on trepitges. Però és un preu de bon pagar per arribar al cim.
Des de Gósol la ruta es pot fer de diverses maneres, potser aquesta seria la més variada, però anant amb gos i per evitar el Canal de Verdet pugem i baixem pel PR C-123.

 Dalt del Pollegó Superior estem ben sols. O no ben bé: un grup de cinc gralles de bec groc, gens vergonyoses, pidolen menjar voleiant al voltant meu i posant-se a roques a tres metres meu (i del meu gos!). Estan ben acostumades a la gent! No és bona cosa per a un animal salvatge... però l'hivern ha de ser dur... així que sucumbeixo a l'emotivitat i pago pel regal d'observar aquests magnífics ocells. Acaben menjant les meves avellanes per esmorzar... Bon profit els faci :)










dimecres, 6 de desembre de 2017

Balears Abans i Ara nº7... a la venta!


 Un any més, un número més que es publica. I ja en són set!
Aquest és el segon número que en Jose Arnau s'encarrega del color, una feinada sobretot en aquest darrer àlbum (ai, aquestes batalles campals!).
Aquest número és especial per a mi. Si bé m'agrada especialment la història antiga i medieval,  fer un còmic sobre Jaume I destinat a tots els públics, intentar donar una visió general, ... és una feina complicadíssima. L'amic i admirat Oriol Garcia Quera ja va fer la versió, detallista, com sempre, de la conquesta de Mallorca. Jo per força ho havia d'encarar un xic diferent... Espero haver donat les quatre pinzellades bàsiques sobre el personatge i haver encetat la curiositat a molts joves (i no tan joves) lectors... Tan de bo!