Gorgues de Carançà i Sant Martí del Canigó

El pas de la cornisa fa una mica d'impressió si
tens una mica de vertigen, però és de bon fer.

 Les passeres.



De tornada, passant pel Roc de la Madrieu, 
es tenen bones vistes del pas de la cornisa.

Ahir vam anar a les Gorgues de Carançà i a Sant Martí del Canigó. Les Gorgues de Carançà és un lloc molt bonic, de bon accés i que es pot fer fins on es vulgui, des d'una volteta a una travessia fins a Ulldeter. Nosaltres vam anar-hi en un dia laborable perquè sabem que és molt concorregut i tiruístic, i, de fet, ens hem trobat 6 o 7 grups. Tantes plataformes i tants ponts penjants fan que sembli una mica un parc temàtic... Però és un lloc bonic d'anar-hi si més no un cop.
Després vam anar fins a Sant Martí del Canigó, un dels monestirs més bonics dels països catalans... Llàstima que només es pot entrar en visites guiades. Què tinc en contra de les visites guiades? Doncs bàsicament, que m'agrada anar al meu aire, entretenint-me en detalls o racons on em ve de gust fer-ho, llegir la documentació que duc (o fer-ho després de la visita), imaginar-me aspectes que desconec, passar de llarg d'elements molt "importants" que no m'interessen gens, ...  En general, m'enprenya haver de seguir el ritme preestablert per algú que no em coneix ni a mi ni als meus gustos, i sobretot... que no em trec de sobre la sensació de ser en un ramat de xais.

 Sant Martí

Capitells romànics... d'origen incert. 
És el que passava a principis del s.XX quan es "restaurava"
un edifici com aquest: molta imaginació i moltes peces "recollides" d'arreu...


Magnífica vista de Sant Martí des del mirador.

Ayer fuimos a las Gorgues de Carançà y a Sant Martí del Canigó Las Gorgues de Carançà es un lugar muy bonito, de buen acceso y que se puede hacer hasta donde se quiera, desde un pequeño paseo a una travesía hasta Ulldeter. Nosotros fuimos en un día laborable porque sabemos que es muy concurrido y turístico, y, de hecho, nos hemos encontrado 6 o 7 grupos. Tantas plataformas y tantos puentes colgantes hacen que parezca un poco un parque temático... Pero es un lugar bonito de ir cuando menos una vez.
Después fuimos hasta Sant Martí del Canigó, uno de los monasterios más bonitos de los países catalanes... Lástima que sólo se puede entrar en visitas guiadas. ¿Qué tengo en contra de las visitas guiadas? Pues básicamente, que me gusta ir a mi aire, entreteniéndome en detalles o rincones donde me apetece hacerlo, leer la documentación que llevo (o hacerlo después de la visita), imaginarme aspectos que desconozco, pasar de largo de elementos muy "importantes" que no me interesan nada, ... En general, me cabrea tener que seguir el ritmo preestablecido por alguien que no me conoce ni a mí ni a mis gustos, y sobre todo... que no me saco de sobre la sensación de estar en un rebaño de corderos.

Yesterday we went to the Gorgues de Carançà and to Sant Martí del Canigó. A very nice place is Gorgues de Carançà, it has good access and that you can adapt the duration of the excursion. From a small walk to crossing up to Ulldeter. We were there in a working day because we know that it is quite crowded and tourist, and, in fact, we have encountered 6 or 7 groups. So many platforms and so many suspension bridges makes it look like a little a thematic park... But it is a nice place to go, at least once.
Later we were up to Sant Martí of the Canigó, one of the nicest monasteries of the Catalan countries... A pity that it only visitable in guided visits. What do I have against guided visits? Basically, that I like going my way, amusing myself in details or corners where I feel like doing it, reading the documentation that I take with me (or to do it after the visit), to imagine aspects that I do not know, to pass from very "important" elements that I am not interested in at all... In general, it annoys me to have to follow the pre-established rhythm for someone who doesn't know me nor my tastes, and especially... that cannot avoid the sensation of beig treated like in a lambs herd.

Comentaris