Llei Òmnibus: un pas enrera

Una de les lleis que modifica la "Llei Òmnibus" que segurament passarà desapercebuda, degut a la gran quantitat de reformes d'aquesta macro-llei, és la que prohibeix a les motos passar per pistes o camins forestals més estrets de 4 metres. L'afició i la indústria de la moto té una gran tradició a Catalunya, és ben cert. Però, ¿cal que es pugui accedir a per tot arreu amb moto i quads? ¿Cal permetre competicions de motor en espais naturals protegits?
El més correcte seria delimitar circuits on practicar aquest esport. Zones de poc interès natural i properes a nuclis urbans. Però això significa prendre la decisió valenta i posar-se a treballar: reunir el sectors de la moto, els agricultors i els excursionistes, i compensar d'alguna manera al propietari del terreny. Seria difícil i laboriós, però es podria aconseguir. Però no, el govern es treu el problema de sobre i el carrega sobre els ciutadans. D'una part, el sector excursionista, que treballa per conservar els corriols i camins, i el sector agrari, que utilitza els camins forestals per treballar. D'altra part, el sector motorista, que amb la seva activitat lúdica perjudiquen de forma evident camins i corriols, per no parlar de la contaminació acústica. El govern evita legislar i trasllada el conflicte als ciutadans. Què passarà quan es trobin un grup d'excursionistes marcant i mantenint un corriol amb un grup de motoristes aixafant el que estant fent?
Si el govern deixa de fer la seva feina, i simplement, es posa al servei d'un sector concret, acaba creant situacions de conflicte. Això ho sap tothom.

 
 Ens trobarem motoristes per aquí?

Una de las leyes que modifica la "Llei Òmnibus" que seguramente pasará desapercibida, debido a la gran cantidad de reformas de esta macro-ley, es la que prohíbe a las motos pasar por pistas o caminos forestales más estrechos de 4 metros. La afición y la industria de la moto tiene una gran tradición en Catalunya, es cierto. Pero, ¿hace falta que se pueda acceder a todas partes en moto y quad? ¿Hay que permitir competiciones de motor en espacios naturales protegidos?
Lo más correcto sería delimitar circuitos donde practicar este deporte. Zonas de poco interés natural y cercanas a centros urbanos. Pero esto significa tomar la decisión valiente y ponerse a trabajar: reunir el sectores de la moto, los agricultores y los excursionistas, y compensar de alguna manera al propietario del terreno. Sería difícil y laborioso, pero se podría conseguir. Pero no, el gobierno se saca el problema de encima y lo carga sobre los ciudadanos. De una parte, el sector excursionista, que trabaja para conservar los senderos y caminos, y el sector agrario, que utiliza los caminos forestales para trabajar. De otra parte, el sector motorista, que con su actividad lúdica perjudican de forma evidente caminos y senderos, por no hablar de la contaminación acústica. El gobierno evita legislar y traslada el conflicto a los ciudadanos. ¿Qué pasará cuando se encuentren un grupo de excursionistas marcando y manteniendo un sendero con un grupo de motoristas aplastando lo que estando haciendo?
Si el gobierno deja de hacer su trabajo, y simplemente, se pone al servicio de un sector concreto, acaba creando situaciones de conflicto. Esto lo sabe todo el mundo.

Veurem competicions de vehicles motoritzats en espais 
protegits com aquest o similars? Ens hem tornat bojos???

One of the laws that is modified by the "Llei Òmnibus" that might go unnoticed, due to the big quantity of reforms of this macro-law, is the one that prohibits the motorbikes to drive in forest tracks narrower than 4 meters. The industry of the motorbike has a big tradition in Catalunya, it is true. But: is it imperative that motorbikes and quad have granted access anywhere? Is it necessary to allow engine competitions in protected natural spaces?
The most correct thing would be to delimit circuits where to practise this sport. Areas with little natural interest and near to urban centers. But this means to take a brave decision and to start working: to assemble the sectors of the motorbike, the farmers and the excursionists, and to compensate somehow the owner of the area. It would be difficult and laborious, but it might be achieved. But no, the government avoids the problem and forwards it to the citizens. In one hand, the sector excursionist, who works to preserve the footpaths and ways, and the agrarian sector, which uses the forest tracks to work. On the other hand, the motorcyclist sector, that with his playful activity they evidently harm the ways and footpaths, for not speaking about the acoustic contamination. The government avoids legislate and moves the conflict to the citizens. What will happen when a group of excursionists who is marking and preserving a footpath encounters a group of motorcyclists squashing what they have been doing?
If the government stops doing his work, and simply, it puts itself to the service of a concrete sector, it ends up by creating conflict situations. Everybody knows this.

Comentaris