Montfalgars (quin remei!)

Bassa de Monars

Rocabruna

Les Ferreres

El mar, les torres de Cabrenç i el Puigneulós

El Bassegoda i el Comanegra

Un voltor

Dissabte al matí. Ens aixequem a dos quarts de set del matí. Una hora llarga de cotxe. Sembla que farà bon dia. Arribem a la Bassa de Monars per fer la ruta Comanegra-Puig de les Bruixes. Tot sembla apuntar que serà una bonica excursió. Sembla que som els primers d'arribar a la Bassa de Monars... Els collons som els primers! Una mica més avall hi ha una vintena de cotxes aparcats: una batuda de caçadors (els nostres grans amics) que quan comencem a caminar, es posa en acció. Trets des de baix, trets de de dalt. Trets a un centenars de metres! Gràcies, caçadors del pebrots, per monopolitzar el territori mentre gaudiu matant éssers vius. Hem de recular per nassos, no fos cas de rebre un tret nosaltres o la gossa.
Per treure'ns una mica la mala llet, improvisem una ruta que ja havíem mirat (i descartat): Rocabruna-Montfalgars. Tot i que les vistes són molt maques, no acabem de fer el cim, per no estar a pocs metres d'una línia elèctrica.

Sábado por la mañana. Nos levantamos a las seis y media de la mañana. Una hora larga de coche. Parece que hará buen día. Llegamos a la Bassa de Monars para hacer la ruta Comanegra-Puig de les Bruixes. Todo parece apuntar que será una bonita excursión. Parece que somos los primeros de llegar a la Bassa de Monars ... ¡Los cojones somos los primeros! Un poco más abajo hay una veintena de coches aparcados: una batida de cazadores (nuestros grandes amigos) que cuando empezamos a andar, se pone en acción. Tiros desde bajo, tiros de de arriba. ¡Tiros a un centenar de metros! Gracias, cazadores de las narices, por monopolizar el territorio mientras disfrutáis matando seres vivos. Tenemos que recular por narices, no fuera caso de recibir un tiro nosotros o la perra. Para sacarnos un poco la mala leche, improvisamos una ruta que ya habíamos mirado (y descartado): Rocabruna-Montfalgars. Aunque las vistas son muy bonitas, no acabamos de llegar a la cima, para no estar a pocos metros de una línea eléctrica.

On Saturday we get up at half past six in the morning. We drive for about hour. It seems that we will have a nice day. We arrive to the Pond of Monars to do the route Comanegra-Puig de les Bruixes. Everything seems to point out that it will be a very nice excursion. It seems that we are the first ones to reach the Pond of Monars... The hell we are the first! A little further there are about twenty parked cars: a raid of hunters (our great friends) that when we start to walk, they decide to start the killing. We hear shots from down our position, shots above. Shots a hundreds of meters from us! Thank you, damn hunters, for monopolizing the territory as long as you have fun killing sensitive beings. We have to walk our path back. We don't want to risk to get shot, us or our dog. We improvise another route that we had already looked at (and discarded): Rocabruna-Montfalgars. Even though the sights are very nice, we decide not to reach the very top because we don't want to be close to the electrical line.

Comentaris