Orn·is Comics App

dimecres, 24 de maig de 2017

Mostra del Balears Abans i Ara nº6. L'època islàmica (1 de 2)

El color de la portada és de l'Azahara Carreras
 Ja fa unes setmanes que Dolmen ha publicat el sisè còmic de la història de les Balears. Aquest cop, volíem donar-li importància als segles viscuts sota la cultura àrab. I sense relacionar-la amb la conquesta catalana, que d'això en parlarem al setè àlbum. I tot i i així no me n'he pogut estar de fer sortir Ripoll i el comte Ramon-Borrell, encara que sigui de manera molt secundària. La terra estira, gent😀

 La gran novetat gràfica d'aquest número és que he deixat el color en mans de l'amic i company Jose Arnau. A part de fer un esforç per adaptar-se al meu estil de pintar, per no sobtar al lector habitual de la col·lecció, és un gran colorista i li ha quedat molt bé! 👏 Repetirem!

 Vet aquí la mostra:














dimecres, 17 de maig de 2017

L'Ornis al Cavall Fort nº1315

 En el Cavall Fort nº 1315 hi ha doble ració d'Ornis! La portada, que ja us havia ensenyat...


 I la pàgina de cada mes! :)




dilluns, 15 de maig de 2017

Castellot de Beuda, Sant Llorenç de Sous i Mare de Déu del Mont

 Dissabte vam pujar a la Mare de déu del Mont des de prop de Beuda. Llàstima de la calitja cap a mar, però tot i així, unes vistes precioses!
A part de l'excursió i les vistes, podem combinar-ho amb la visita d'un castell roquer en runes (Castellot de Beuda) i un monestir molt ben restaurat (Sant Llorenç de Sous). Tot dos estan documentats des d'època carolíngia, tot i que les restes que podem veure són del XI o així.












dimecres, 10 de maig de 2017

L'Ornis al Cavall Fort nº1315, el procés de fer la portada.

 Aquesta quinzena he fet la portada del Cavall Fort. Tardo exactament dos mil·lisegons en acceptar fer una il·lustració de l'Ornis, m'ho passo realment bé i ara us ho demostraré ensenyant-vos el procés de fer aquesta portada...

 El primer de tot és fer un parell de propostes. M'agrada poder triar i parlar-ne amb la gent de la redacció. Aquí vaig optar per dues temàtiques: la de la primavera, muntanyes i camps ben verds, o la del caràcter somiatruites de l'Ornis. Els del Cavall Fort  els va agradar més la segona opció, potser no és tan evocadora, però de ben segur que és és més divertida, ja que inclou una seqüencia i un gag.



 Em poso a treballar en les tres parts dels dibuix que vull poder editar a part, ja que han d'encaixar bé amb la maqueta de la portada. Encara rai!








 Aquest és el resultat final. I aquí és on entra la feina de la gent de la redacció: que algú de fora et miri el teu dibuix i hi digui la seva és important. En aquest cas, tot semblava estar bé, però... la idea, el gag, no està gaire ben desenvolupat. En mirar-m'ho amb més calma, m'adono de dos errors greus de composició: el primer, fer les figures massa properes. Això fa que no s'entengui gaire les accions que estan fent. I segon, la figura de l'Orn és massa estàtica, que encara empitjora la comprensió de l'acció que està duent a terme, i per tant, crea confusió en la seqüencia narrativa (i mira que són només dues "vinyetes"). Argh! Tots els dibuixants som molt sensibles a l'error propi😫... Però m'arremango i decideixo que cal refer tota la part superior de la il·lustració.


 Ara ja és molt diferent. En allunyar i reordenar els personatges s'entén molt millor l'acció. Hi afegeixo també en Piu per reforçar el paral·lelisme entre el món imaginari i el real. També, crec recordar que era idea de la redacció, faig el monstre amb els mateixos colors que en Patllari, el germà del nyanyo. Així reforcem el paral·lelisme d'una manera subtil.


 I aquest és el resultat final. N'estic força cofoi. Paga la pena mirar-se les coses dos cops i refer el camí si t'has equivocat.


divendres, 5 de maig de 2017

Taga, sempre.

 Si algun dia no tenim clar quina excursió volem fer, tenim el nostre "comodí". Pujar a Taga sempre és bonic, no gaire llarg, d'un desnivell de bon fer i... sigui quina sigui l'època de l'any, preciós.











Hora de migdiada per l'ase i el cavall de Sant Martí